El detectiu Hércules Poirot engrossa les llistes de l’atur després que es coneguera que l’Orient Express passarà a millor vida, i amb ell els misteriosos casos d’assassinats amb el perfil nocturn de Londres, Calais, París, Munich, Viena, Budapest, Milà, Venècia, Trieste, Zàgreb, Belgrad, Sofia i Istambul (hi ha millor viatge possible?!?!?) dibuixant-se des de les finestretes dels luxosos vagons. A València, mentrestant, certa intel·lectualitat progre plora la mort de Joan Monleón. Ho veia vindre des que es va saber la notícia de l’hospitalització del popular showman. És la mateixa intel·lectualitat que soles veia a Fuster i Voltaire com a lectures de profit i que va arrear-li sense pietat, burlant-se de les propietats vertebradores de la paella russa, les vidrioletes o del sò de les campanes. Un valencianisme sense colors. Proper, sincer, de tots, que començà a escriure molt abans de la creació de RTVV. El PP va saber llegir la jugada i se’l carregà de socarrel, per a donar pas a la casposa estètica idiotitzant del “Tómbola”.

El renovat mercat de la Vucciria dóna la benvinguda en un dia d’adéus