La Copa anglesa és un torneig meravellós. Un torneig de prestigi (el més antic del món) i prestigiat. Sorteig pur, es juga a partit únic (el model no es trasplantà de manera correcta a Espanya) i, segons avança, es reserven els caps de setmana per a cada eliminatòria, sense marginar la competició entre setmana. I és un toneig meravellós perquè permet moments d’emoció únics, com vore a equips xicotets eliminar a grans potències. O, com hui a Old Trafford, contemplar el retorn d’històrics com el Leeds United, en tercera divisió per la desastrosa gestió dels darrers anys. El Leeds United de Bremner y Jack Charlton (el germà de Bobby), dirigits per Don Revie en els daurats anys 60 i 70. El Leeds United, doble campió de la Copa de Fires, que va caure en semifinals de la Champions contra el VCF en 2001, en la nit màgica de Sánchez. El Leeds United, antipàtic i odiat pels aficionats rivals, que ara tracta de ressucitar Ken Bates, qui comprara per una lliura un Chelsea ofegat als anys 80 i el venera en 2003 a Abramovich per 180 milions de lliures. Poc a poc van assomant el cap els clàssics anglesos. En la lluita per pujar a la Premier continua el legendari Nottingham Forest, 144 ans d’història, doble campió d’Europa i primer rival europeu del VCF (1-5 guanyàrem a City Ground i en el viatge de tornada quasi s’estavella l’avió) i finalista en la Supercopa d’Europa que conquerirem al 1980. En eixa segona divisió, el Forest comparteix rivalitat amb el Newcastle, West Bromwich Albion, Sheffield United, Blackpool, Crystal Palace, Queens Park Rangers, Preston North End…